homaris' photos

CAT No sé que té aquest indret que sempre es mostra diferent i que a cada volta guarda el seu propi silenci. La meva mirada s'obre amb els ulls petits, mentre enllà, ben enllà el cel s'estima més tancar-se OC Sabi pas çò qu'a aquel luòc çò qu'es totjorn diferent e que cada vegada gardatz vòstre pròpri silenci. Mon agach se dobrís amb d'uèlhs pichons, del temps que delà, luènh delà lo cèl aima se sarrar

CAT Ara dins l'aire tan sols hi ha corriols a l'ombra. Penso, miro però no veig res dins el vent eixorc. El sol s'estira com pot L'herba intenta dreçar-se El mont sencer verdeja. M'aixeco i camino Camino dins d'un mirall. OC Ara dins l'aire i a pas que s'agachant a l'ombra. Cresi, me sembla mas vesi pas res dins lo vent exorcista. Lo solelh s'estira tant que pòt L'èrba ensaja de se dreçar Tota la montanha es verda. Me lèvi e marchi Camini dins un miralh.

CAT Aixecar el vol per damunt les bromes o bé obrir una finestra al cel, o bé deixar-se endur pels vents. Tot per veure'l de color blanc OC auçar lo vòl al dessús de las blagas o dobrir una fenèstra cap al cèl o s'emportar pels vents Tot per veire de color blanca

CAT El darrer alè del capvespre anuncia amb veu insegura una llum daurada, mirall de somnis. OC Lo darrièr buf del solelh colcant anonciar amb votz incertana una lutz daurada, miralh de sòmi

CAT Del petit cim estant bellugo les mans per esbandir l'aire del matí. Ara, els núvols semblen quiets en la llunyania però aviat esdevindran mots guardats a les fondalades. Amb tots ells ompliré papers i endreçaré els dies. OC Dempuèi lo pichon pic essent donar la man rinçar l’aire del matin. Ara, los nívols semblan encara dins lo luènh mas leu seran mots enregistrats dins las prigondors Amb totes eles Emplenarai de papièrs e metrai los jorns en òrdre.

CAT Escenes que costen de veure avui en dia. OC Scènas que son malaisidas de veire uèi lo jorn. Barcelona, 1998 Ricoh GR 1 - Kodak TRI X 400

CAT Un blanc silenciós remunta la costa del bosc Ben lluny, el gris cridaner camina feixuc. Al ell mig del vent la tarda s'abriga dels paranys de l'horitzó. OC Un blanc mut montar la còsta del bòsc Luènh, lo gris frapant caminar malastrosament Au mitan dau vent l'après-miègjorn s'escalfa de las trapèlas de l’orizont.

CAT Amuntegades al meu davant anegades al riu damunt d'una roca: El silenci del groc, l'alè del verd, el batec del vermell. El matí s'estén amb la mirada. OC Apilats davant ieu afogat dins lo riu sus una ròca: Lo silenci de jaune, l'alen del verd lo batement de còr de roge. Lo matin s'estend amb l'agach

CAT Caminar i veure horitzons de núvols blancs Mirar i sentir el cel blau d'octubre Escoltar i parlar amb els boscos de colors Caminar, mirar, escoltar, veure, sentir, parlar. Té, ara ja he fet la fotografia. OC Caminatz e veiretz los orizons de nívols blancs Agachar e sentir lo cèl blau d'octòbre Escotar e parlar amb los bòsques colorats Caminatz, agachatz, escotatz, veire, ausir, parlar. Òc, ai ara pres la fotografia.