homaris' photos

CAT Miro cap amunt. Hi ha un ocell blau cel a la cantonada El vent encalça els carrers sense sol La llum s’esvaeix entre els murs Un gos udola al defora Sento algú que puja l’escala Les papallones s’han amagat Els carrers bullent de gent Algú dorm, encara, en alguna habitació oculta Un ocell blau cel ha aturat el rellotge a les deu i quaranta La tardor arriba quasi sense voler A la vila és un dia qualsevol OC Levi lo cap. I a un aucèl blau cèl dins lo canton Lo vent caufa las carrièras sens solelh La lutz s'esvanís entre las parets Un can udola defòra Ausissi qualqu'un que monta l'escalièr Los parpalhòls se son amagats Las carrièras roncadas de monde Qualqu'un dormís encara dins qualque sala amagada Un aucèl blau cèl s'es arrestat lo relòtge a dètz quaranta L'auton arriba gaireben inesperadament Es quin jorn que siá dins lo vilatge

CAT Ara imagino l'avui com un jardí verd amb petites flors. El miro de ben a prop i el veig moure's i respirar. Pendent com estic de les flors no he vist l'ocell que alçava el vol. I tanmateix hi ha fulles amb gotes de rosada. OC Ara m'imagini uèi coma un jardin verd amb de pichonas flors. Lo regardi de prèp e veg lo mover e respirar. pendent coma soi de las flors Ai pas vist l'aucèl que prenguèt vòl. E pasmens i a fuèlhas amb de gotas de rosada

CAT La lluna puja la muntanya jo devallo la mirada el silenci ens envolta No hi ha res com les noces del dia i la nit embolcallades en el vent OC La luna puja la montanha Regardi de luènh lo silenci nos enròda I a pas res coma un maridatge jorn e nuech enrotlat dins lo vent

IT L'acqua stava arrivando da molto in alto camminava attraverso le ombre e anche radure. nuda bellezza equilibrio e forza sogni che ci accolgono nella speranza CAT L'aigua venia de molt amunt travessava ombres i també clarianes. Nua bellesa equilibri i força somnis que ens acullen dins l'esperança. OC L'aiga veniá de luènh en naut caminava dins las ombras e tanben de claratges. beutat nuda equilibri e fòrça sòmis que nos aculhisson dins l'espèr

CAT No és primavera ni és ben bé estiu, les fulles suren en l'aire immòbil sense conèixer el topants de les roques i la molsa verda. Tota la immensitat d'un petit i íntim racó. OC Es pas la prima es pas plan estiu, las fuèlhas flotan dins l'aire quiet sens saber lo rescontre de las rocas e de musc verd. Tota immensitat d'un pichon e canton intim.

CAT L'aire llueix entre els arbres el vent reposa tranquil tot el matí és una rialla M'omplo les butxaques de llum. OC L'aire lusís a travèrs los arbres lo vent se pausa calm lo matin entièr es un rire Emplissi las pòchas de lutz.

CAT Quan em desperti i obri els ulls no sabré on sóc. Per uns moments tot es difuminarà com una boira com un cos sense forma. Una petita por recorre tot l'espai. Sento un cant: Un ocell aixeca el vol. Ara tot resta en calma com una cançó invisible. OC quand me desrevelhi e dobrissètz los uèlhs Saurai pas ont soi. Per qualques moments tot s'esfondrarà coma una nèbla coma un còrs sens forma Un pauc de paur passa per tot l'espaci. Ausissi una cançon: Un aucèl pren lo vòl. Ara tot demòra calm coma una cançon invisibla

CAT Escric fins al darrer arbre amb tinta xinesa i oblido els sons de l'aire fresc del matí. Deixo que els dits dibuixin els plecs del temps i la pell adusta de la memòria. A tot arreu hi veig l'esguard de les fulles que aviat es marciran. OC Escrivi al darrièr arbre amb de tinta chinesa e oblido los sons de l'aire fresc del matin. daissèri los dets dessenhar los plecs del temps e la pèl rufa de la memòria. O vesi pertot l'entreveire de las fuèlhas que marrirà lèu.

CAT Fent camí amunt dins una llum somorta per la pluja dels dies. Aigua, mots que venen de lluny i van més lluny encara. Camins que els ulls endevinen. OC En fasent mon camin cap amont dins una lutz apasima per la plueja dels jorns. Aiga, mots que venon de luenh . e van encara mai luènh. Camins que los uelhs . devinan