homaris' photos

CAT El darrer raig de sol fa camins entre valls. En aquest mar sense vaixells la llum se'ns vessa i entrarà la fosca mentre acluquem els ulls. Demà, potser, el vent netejarà el cel i ho veurem tot més clar. OC Lo darrièr rai de solelh fa de camins entre vals. En aquesta mar sens naus . la lutz nos vèrsa e las tenebras vendran . del temps que barram los uèlhs. Deman, benlèu, lo vent desbarrassarà lo cèl e veirem tot mai clarament.

CAT El vent damunt l'aigua fa passar els fulls d'un llibre. De la història que explica no en sé res. OC Lo vent al dessús de l'aiga revira las paginas d'un libre. De l'istòria que conta Ne sabi pas res.

CAT L'aigua, un camí infinit L'aire per respirar a fons No hi ha dia sense respirar No hi ha camí sense núvols Només cal mirar-se al mirall. OC L'aiga, un camin infinit L'aire per respirar prigondament I a pas de jorn sens respirar. I a pas de camin sens nívols. Te cal pas que te regardar dins lo miralh.

CAT El camí deia un cant de núvols blancs. Les muntanyes frisaven en veure'ls. Els ulls, delerosos, veien el cel pur. OC Lo camin cantava una cançon de nívols blancs. Las montanhas tremolavan en los veire. Los uèlhs, envejoses, vegèron lo cèl pur .

CAT Drings de llum a les aigües, i mentre ho contemplo m'aturo: El somni enlluernat, una pàgina en blanc. No cal anar gaire lluny per trobar una llum. OC De gotetas de lutz sus las aigas, e del temps que lo contempli M'arrèsti: Lo sòmi esbleugit, una pagina blanca. Cal pas anar gaire luènh. trobar una lutz.

Sento a la vora –tan a prop estan- les branques del bosc de ribera i l’aigua encalmada de l’estany. Tota aquesta fulgor m’encega com paraules de llum que el vent em duu i no puc escoltar clarament. Esperant una pluja de pluges deixo que passi el temps, solitud de solituds.

CAT Dormint en les boires més profundes els arbres despullats passen l'angúnia hivernal contemplant la catifa de les seves pròpies fulles. OC Dormir dins las brumas mai prigond los arbres nus passan l'angoissa d'ivèrn contemplant la moqueta de lors pròprias fuèlhas.

CAT Una cançó i només una cançó com si aquesta música ens hagués fet tornar a aquests prats. Fa temps que els coneixem però és com si no els haguéssim vist mai. No hi ha límits per a la llum i aquests prats i aquests boscos ara canten sota els nostres peus, la mateixa, sempre la mateixa, cançó. I oblidarem que hem estat aquí fins que una cançó ens faci memòria d'aquests horitzons sense límits. OC Una cançon e sonque una cançon coma s'aquela musica nos auriá tornat menar dins aqueles prats. Los coneissèm dempuèi longtemps. mas es coma se los aviam pas jamai vists abans. I a pas de limits a la lutz. e aquests prats e aquests boscs . ara cantan jos nòstres pès, la meteissa, totjorn la meteissa, cançon. E oblidarem qu'èrem aquí fins qu'una cançon nos rapèla d'aqueles orizons sens limits.

CAT Finestra encesa que ocupa la mirada, el sentiment i el pensament, i el vent glaçat que tot ho escalfa de sobte per damunt la llum de la posta. I la memòria, que n'hem de fer de la memòria si és barrejada de tots colors? Un silenci intraduïble respon: Mira els llums dels records perquè de tot això aviat no en quedarà res. OC Una fenèstra esclairada qu'ocupa l'agach, sentiment e pensada, e lo vent glaçat que caufa tot subte al dessús de la lutz del pòr del solelh. E la memòria, Qué devèm far amb la memòria? s'es mesclat amb totas las colors? Un silenci intradusible respond: Agachatz los lums de las sovenirs per causa de tot aquo lèu i aurà pus res.