homaris' photos

CAT La llum llisca .entre el rocallam. Els cims paren quiets. Tot passa davant els meus ulls mentre el silenci calla i escolta. OC Las tobogans de lutz .entre la rocariá. Los pics s'arrèstan. Tot se passa davant mos uèlhs del temps que lo silenci cala e escota

CAT Entre gorges rocs i obagues els camins son infinits: El cel respira les muntanyes s'il·luminen Absència de núvols Els ulls al vent Mentre tant, camino. OC Entre gorgas ròcas e obagas los camins son infinits: Lo cèl respira las montanhas s'alucan Abséncia de nívols Uèlhs dins lo vent Mentretant, marchi.

CAT La blanca cortina entre llavis de fulles escriu signes indesxifrables: Remor de torrent. OC Lo ridèu blanc entre labèls de fuèlhas escriure de signes indeschifrable: Remor torrent.

CAT A punt d’acotxar-se l’estel es mostra somrient amagat darrera el freixe. A punt de gitar-se el freixe s’alça cel amunt. Al punt del capvespre els núvols volen dins un cel lluminós. El dia s’estremeix la nit frisa. OC A mand de s'acostar l'estela es mostrada sorire amagat darrièr lo cendre. A mand de jogar a la guitarra la cendre monta cèl en naut Al ponch del pòr del solelh los nívols vòlan dins un cèl lumós Lo jorn trantalha la nuèit gela.

CAT Un fil de claror i la penombra més llustrosa de l’obaga. Ambre i verdes, ara, el vent brandarà les fulles i esplugarà el bosc sencer: Estança de tardor OC Un rai de lutz e la penumbra mai brilhant de l'obaga Ambre e verds, ara lo vent bufarà las fuèlhas e arrancarà lo bòsc entièr: Demòra d'auton

CAT Mentre miro d’esquitllentes les fulles verdes damunt d’un cel blau, el sol s’enfila lent per la brancada de l’arbre. I tanmateix, abans d’arribar al capdamunt de la capçada tornarà a baixar: Tardoreja OC Del temps que quilhi los uèlhs las fuèlhas verdas al dessús d'un cèl blau, lo solelh se lèva lentament per la branca de l’arbre. E pasmens, abans d’arribar al naut del tuc tornarà davalar: Automne

CAT A final d'estiu i del seu escalfor, els cels són vermells i els turons verds. Lluny, en la distància l'aire s'enfosqueix i el dia s'escurça. OC A la fin de l'estiu e sa calor, los cèls son roges e los tucs verds. Luènh, dins lo luènh l'aire s'escurís e lo jorn ven mai cort.

CAT El vent escampa fulles grogues a l’ombra del camí: Un bedoll entre mil pins dins la quietud. En la llunyania el xiulet d’un tren. OC Lo vent bufa fuèlhas jaunas a l'ombra de la rota: Un bedolh demest un milièr de pins dins l'immobilitat Dins lo luènh lo fiulet d’un tren.

CAT Quasi invisibles arrelades al vespre les muntanyes muten. Als límits de l’estiu i la tardor l’aire segueix sent aire i les pedres, pedres. Qué hi ha doncs als confins de l’horitzó que fa mutar les muntanyes? Fantasies Esperances Il·lusions Miratges Fabulacions Somnis Quimeres? Tot i això el dia cau com una fulla. OC Gaireben invisible enrasigat dins lo ser las montanhas càmbian. A la fin de l'estiu e l'auton l'aire es encara l'aire e la pèira, pèiras. Qué i a alara? al bòrd de l'orizont qué fa bolegar las montanhas? fantasias espèras illusions miratges Fabulacions sòmis quimèras? Malgrat aquò lo jorn tomba coma una fuèlha