homaris' photos

CAT No corris, escolta: No sents el vent? El temps passa i el vent empeny. No corris, no sents? El vent passa. OC Corretz pas, escotatz: Sentís pas lo vent? Lo temps passa. e lo vent buta. Corre pas, ausis pas? Lo vent passa.

CAT Plou soroll de fulles glaçades i els colors del fred s'alcen del fons del bosc omplint la contrada. Què són aquestes veus? Els arbres xiuxiuegen remor de temps antics. Vivim en un engany perpetu. OC Plòu, lo bruch de las fuèlhas geladas e las colors del freg . s'auçan de las prigondors del bòsc emplenant l'airal. Qué son aquelas votz? Los arbres murmuran resson dels tempses ancians. Vivèm dins una engana perpetuala.

CAT Un hivern sense fi i dins l'obaga: Pensar en els espais i els seus fondals com miralls secrets de la seva absència OC Un ivèrn sens fin e a l'ombra: Pensar als espacis e sas prigondors coma de miralhs secrets de son abséncia

CAT Avança l'hivern fins als límits del present. Rumoreig d'aigua, fred de glaç. Violins envaeixen l'espai. El cel·lo fa mutis una estona. L'aigua s'endú paraules avall, el gel no les atrapa. OC L'ivèrn arriba. als limits del present. Lo mormolh de l'aiga, freg glaçat. Los violons envasisson l'espaci. Lo violoncèl se cal un moment. L'aiga pòrta los mots aval, Lo glaç los agacha pas.

CAT Un vent en el no-res deixa caure vels d'ombra. L'aire vola, feixuc, enmig de les valls. M'estimo més recordar que tenir memòria. OC Un vent dins lo vuèg Daissa tombar de vels d'ombra. L'aire vòla, pesuc, al mitan de las valadas. Preferissi me sovenir. aver de memòria.

CAT El vespre que el temps es va perdre i el cel era el mar roig. OC Lo ser aquel temps s'es perdut e lo cel era . la mar roja.

CAT El matí era perfumat de blanc Sense fer soroll em mirava la llum Ha trucat el fred i diu que ara ve. OC Lo matin èra perfumat de blanc Sens far un bruch agachèt la lutz . Lo freg a cridat e ditz que ven ara.

CAT Miro les branques en un balanceig íntim. Natura callada, solitud del bosc. Estic en un clos i intento ajuntar fragments de inquietuds naturals. OC Agachi las brancas dins un equilibri intim. La natura silenciosa, solitud del bòsc. Soi dins un clos ensagi de metre ensems fragments de preocupacions naturalas.

CAT Un paper no escrit és com un cel sense núvols ni boira ni res que ho ompli. Ara m'omplo de lletres i sóc un núvol viatger a la recerca de més núvols amics. Ara només veig línies de colors. Al meu darrera tan sols el silenci. OC Un papièr non escrich es coma un cèl sens nívols pas de nèbla ni res per l'emplenar. Ara soi emplit de letras e soi un nívol viatjaire a la recèrca de de nívols mai amistoses. Ara vesi pas que linhas coloradas. Darrièr ieu sonque lo silenci.