Ore piccole (Pensando a Fabio) - Carrer de la Setm…
Boires abismals
Quasi invisibles
El vent escampa
El dia s'escurça
Tardoreja
Un fil de claror
A punt d'acotxar-se
Remor de torrent
Els ulls al vent
El silenci calla i escolta
Entre llums
Allà on dormen els somnis
Sense veu
Tots els miratges són certs
Per veure la boira cal encendre el cel
Roda el temps, passa el vent
El cel s'estén fent onades
En la mirada el gegant adormit
El brogit del riu
Una melodia discreta
Ara que ve la boira
Del no-res
Ara imagino l'avui
Les noces del dia i de la nit
Nella speranza (Per Fabio)
No és primavera
M'omplo les butxaques de llum
Com una cançó invisible
Amb tinta xinesa
La pluja dels dies
Una llum blanca a l'horitzó
La llum perfumada
Un bosc de núvols
L'ahir i l'avui
Petites ínfimes coses
Un matí enlaire
Al ritme de la pluja
Olor d'immensitat
Un sol
El crepuscle és un matí
L'ombra dins la llum
Antics corriols
Els matins plens d'aigua
Els núvols alcen el vol
1/250 • f/11.0 • 26.0 mm • ISO 100 •
RICOH IMAGING COMPANY, LTD. RICOH GR IIIx
See also...
Authorizations, license
-
Visible by: Everyone -
All rights reserved
-
178 visits
Un ocell blau cel


CAT
Miro cap amunt.
Hi ha un ocell blau cel a la cantonada
El vent encalça els carrers sense sol
La llum s’esvaeix entre els murs
Un gos udola al defora
Sento algú que puja l’escala
Les papallones s’han amagat
Els carrers bullent de gent
Algú dorm, encara,
en alguna habitació oculta
Un ocell blau cel ha aturat
el rellotge a les deu i quaranta
La tardor arriba quasi sense voler
A la vila és un dia qualsevol
OC
Levi lo cap.
I a un aucèl blau cèl dins lo canton
Lo vent caufa las carrièras sens solelh
La lutz s'esvanís entre las parets
Un can udola defòra
Ausissi qualqu'un que monta l'escalièr
Los parpalhòls se son amagats
Las carrièras roncadas de monde
Qualqu'un dormís encara
dins qualque sala amagada
Un aucèl blau cèl s'es arrestat
lo relòtge a dètz quaranta
L'auton arriba gaireben inesperadament
Es quin jorn que siá dins lo vilatge
Miro cap amunt.
Hi ha un ocell blau cel a la cantonada
El vent encalça els carrers sense sol
La llum s’esvaeix entre els murs
Un gos udola al defora
Sento algú que puja l’escala
Les papallones s’han amagat
Els carrers bullent de gent
Algú dorm, encara,
en alguna habitació oculta
Un ocell blau cel ha aturat
el rellotge a les deu i quaranta
La tardor arriba quasi sense voler
A la vila és un dia qualsevol
OC
Levi lo cap.
I a un aucèl blau cèl dins lo canton
Lo vent caufa las carrièras sens solelh
La lutz s'esvanís entre las parets
Un can udola defòra
Ausissi qualqu'un que monta l'escalièr
Los parpalhòls se son amagats
Las carrièras roncadas de monde
Qualqu'un dormís encara
dins qualque sala amagada
Un aucèl blau cèl s'es arrestat
lo relòtge a dètz quaranta
L'auton arriba gaireben inesperadament
Es quin jorn que siá dins lo vilatge
Saj Henderson, Badly, Ivica Truto, Chris Bowness and 35 other people have particularly liked this photo
- Keyboard shortcuts:
Jump to top
RSS feed- Latest comments - Subscribe to the comment feeds of this photo
- ipernity © 2007-2025
- Help & Contact
|
Club news
|
About ipernity
|
History |
ipernity Club & Prices |
Guide of good conduct
Donate | Group guidelines | Privacy policy | Terms of use | Statutes | In memoria -
Facebook
Twitter
Thank you for the words.
Sign-in to write a comment.