homaris' photos

El dia és un filtre de llum entre núvols escardalencs i la veu del vent que no defalleix. L'horitzó, quasi invisible als meus ulls amaga una pluja de sol d'estiu que ofega el cant dels grills. Feliçment la muntanya s'alça per damunt de tot.

Miro al meu voltant com el sol s'imposa. Ara em deixo endur per les ombres que dibuixen el seu poema guarnint les pedres. Una il·lusió amb el cel de plom.

Infinitament més antics que tots els camins que hi menen les carenes fan un mur que els núvols no gosen travessar. Ara la tarda s’omple de mirades dins l’aire calent i dens. I tanmateix tot plegat és un miratge.

Enjogassats, els núvols i les ombres corren damunt la serralada sense que els pugui atrapar. Res no queda lluny ni res massa a prop tan sols cal contemplar-ho.

Entre roques el perfum de la llum il·lumina tots els cims. D'aquest cel asserenat d'estiu aviat no en quedarà res.

Viure als núvols, en un petit racó del dia i de la nit com si aquest fos tot el món.

CA) Això no és una fotografia, és un fil de llum esquitllant-se per atrapar les ombres entre l’esperança de la transfiguració i el temor de la desolació. Això és la no fotografia, la representació d’allò que és volàtil, dins el meu cervell, al capdavall de tot un joc d’il·lusions sense espai ni temps. EN) This is not a photograph, it's a thread of light splashing to catch the shadows between hope of the transfiguration and fear of desolation This is non-photography, the representation of that which is volatile, inside my brain at the end of it all a game of illusions without space or time.

De ponent una pluja lleu però necessària, i els turons tendres que envolten tanta solitud. Sóc allà on vull ser resseguint tots els camins que menen amb paraules vives a aquest univers de muntanyes i tarteres.

La calitja ha cobert el món. L'herba es crema amb el vent i el sol. La muntanya és la mateixa que en un altre temps ara ballaria alegre sota un mar d'aire pur.