Enjogassats Infinitament més antics Les ombres dibuixen el seu poema El dia és un filtre de llum Ara m'acull un crepuscle Escric paraules en els núvols Atrapo el meu monstre Enmig del cel Una difusa i vagarosa besllum Un nàufrag topografiant el cel Entre una munió de somnis L'ocell de foc Secret murmuri Matí vestit de bon temps La muntanya dibuixa Travessar la tarda El crepuscle com a imatge Ningú no sap En un dia així Sol entre arbres Es fa de nit a la fageda En flames i fum Núvols blancs Viure als núvols Això no és una fotografia (per Andy Rodker) De ponent una pluja lleu La calitja ha cobert el món Fer visible allò invisible El món invisible Plouen núvols de capvespre Quin verd en falsa foscor Un fil de boira i un fil de llum Per damunt de la boira Els núvols arran de vista Aquí m'aturo i poso els ulls a l'horitzó És bo sentir-se deslliurat de tot Ara veig el món com un cel obert Deixo que la llum del matí il·lumini Les brases del capvespre De ben a prop El vent infla els núvols Estels menuts Vermell d'estiu Lentament Miro els seus dits d'ungles vermelles