Quin verd en falsa foscor Plouen núvols de capvespre El món invisible Fer visible allò invisible La calitja ha cobert el món De ponent una pluja lleu Això no és una fotografia (per Andy Rodker) Viure als núvols Entre roques Enjogassats Infinitament més antics Les ombres dibuixen el seu poema El dia és un filtre de llum Ara m'acull un crepuscle Escric paraules en els núvols Atrapo el meu monstre Enmig del cel Una difusa i vagarosa besllum Un nàufrag topografiant el cel Entre una munió de somnis L'ocell de foc Secret murmuri Matí vestit de bon temps Per damunt de la boira Els núvols arran de vista Aquí m'aturo i poso els ulls a l'horitzó És bo sentir-se deslliurat de tot Ara veig el món com un cel obert Deixo que la llum del matí il·lumini Les brases del capvespre De ben a prop El vent infla els núvols Estels menuts Vermell d'estiu Lentament Miro els seus dits d'ungles vermelles Entre muntanyes i praderies Pura i senzilla llum El vent no afluixa La llum s'arronsa a la pineda Petites flors L'aigua guareix la terra Ombres allargassades Sense preguntar Ni tan sols els núvols