El vent no afluixa Pura i senzilla llum Entre muntanyes i praderies Miro els seus dits d'ungles vermelles Lentament Vermell d'estiu Estels menuts El vent infla els núvols De ben a prop Les brases del capvespre Deixo que la llum del matí il·lumini Ara veig el món com un cel obert És bo sentir-se deslliurat de tot Aquí m'aturo i poso els ulls a l'horitzó Els núvols arran de vista Per damunt de la boira Un fil de boira i un fil de llum Quin verd en falsa foscor Plouen núvols de capvespre El món invisible Fer visible allò invisible La calitja ha cobert el món De ponent una pluja lleu Petites flors L'aigua guareix la terra Ombres allargassades Sense preguntar Ni tan sols els núvols Damunt d'aquesta flor Entre pins i clotades s'alça tot el bosc Ara em plau badar Només les roques s'entenen a elles mateixes Triomfant damunt del turó Escric núvols amb totes les lletres La tarda pentinada envers el sol Dibuixo una flor i l'acoloreixo El sol s'atura i resta enterbolit Vermell capvespre d'espais oberts El turons son feixucs Desprès del silenci de la nit La tarda lleugera L'estiu no vol flors sense música Entre roques antiquíssimes Amb les mans endreço els cims L'ombra no existiria sense les fulles