Veig davant meu les muntanyes de l'avenir

Veig davant meu
les muntanyes de l'avenir,
les mateixes que ara contemplo
com carenes d'or
vives i enceses.
Els temps passen per tothom,
elles queden ací,
amb neu a l'hivern
i dolços prats a l'estiu
coronats per núvols amics.
No vull mirar darrera
per no veure l'horitzó,
ara llunyà, la línia fosca
que els homes
en diuen desenvolupament
i que no és altre cosa que
obscurantisme.