El que no diuen els diaris Res no passa tan lent L'ombra no destorba A cavall de les comes Al fons més ombrívol Em caldrien unes mans molt petites (Crespinell) Veig davant meu les muntanyes de l'avenir L'ombra no existiria sense les fulles Amb les mans endreço els cims Entre roques antiquíssimes L'estiu no vol flors sense música La tarda lleugera Desprès del silenci de la nit El turons son feixucs Vermell capvespre d'espais oberts El sol s'atura i resta enterbolit Dibuixo una flor i l'acoloreixo La tarda pentinada envers el sol Escric núvols amb totes les lletres Triomfant damunt del turó Només les roques s'entenen a elles mateixes Ara em plau badar Entre pins i clotades s'alça tot el bosc Al mateix prat La ceguesa del fotògraf Orchis Simia Ja ho diuen les pedres Calendula Officinalis El silenci de la terra El silenci és el millor vestit de la natura (Scott… Dins d'aquest matí Dalt la serralada Núvols alts i rius de boira No hi haurà un indret millor que aquest Núvols passen lentament En Blanc Ara el temps és una ombra Al trencall del capvespre La verdor tranquil·la En algun lloc de la tarda Respirar De lluny i de prop Constel·lació Muntanyes de núvols Una cambra petita