Articles by Jordi Font Bayó

L'odi i l'enveja sempre son reaccionaris. Quan des d'opcions de progrés es dediquen sistemàticament a sembrar l'odi i l'enveja, és ben segur que estan cavant al seva pròpia tomba. Per que l'odi i l'enveja només condueixen a societats en guerra, societats feixistes..

Mai ningú que és cultiu de la misèria cultural, no pot sortir de la misèria existencial. I al final sempre s'eternitza en una constant misèria econòmica...

La cultura occidental d'avui ho estereotipa tot, la seva construcció es basa en els prejudicis, el desconeixement massiu, i el principi material del consum. Els plantejaments polítics, fins i tot els que s'anomenen alternatius, sorgeixen en el si d'ones temporals que vulgarment s'anomenen modes. No li costa gaire a la societat assimilar proposicions que aviat es tornen buides de contingut. Els qui es presenten com quelcom diferent, porten en el seu si principis inicials del nihilisme, que es pi…

Qualsevol intent de monopolitzar la moral d'una societat, condueix a la imposició i l'opressió. No hi ha monopoli positiu de la moral, és la consagració de l'autoritarisme dins el pensament d'una societat, la conducció d'una minoria que vol encarrilar una majoria. S'ha demostrat una i altra vegada en la història, que l'empoderament d'avanguardes d'il·luminats, fa retrocedir les societats durant décades. Ni tan sols un sistema democràtic és garantia de contrapès, ans el contrari; l'empoderament d…

En política quan jugues i fas servir el llenguatge de les minories, deixes la majoria sense protecció argumental, per tant no t'estranyi que el primer que aparegui brandant el llenguatge dels greuges que pateix la majoria, es faci amb el suport d'aquesta, i el control de l'escena política.

Quan els agents polítics que dirigeixen una societat, deixen de tenir poder per donar resposta als problemes de fons de la majoria, projecten una sublimació ideològica mobilitzadora que vol centrar els problemes laterals o parcials, amb l'intencionalitat que esdevinguin problemes essencials de les majories. És l'esforç final per intentar dominar les regnes ideològiques d'unes societats, que porten cami d'esdevenir salvatges.

Hom pot tenir la raó i ser derrotat, la força pot destruir l'ànima, i de vegades el coratge no obté cap recompensa.. Albert Camus

S'ensenya els individus a tenir un sentit productiu de la vida, però no se'l ensenya a no caure en el parany de l'autodestrucció, quan no estan pensant en la rendibilitat del present.

Si, l'estrella extasiada de plaer, el rierol fluint al seu costat. Si,, fastigejats de perdre el temps, la veiem passar. I el temps no espera ningú, no espera per mi. El temps pot enderrocar un edifici o destruir el rostre d'una dona. Les hores son com diamants, no les desaprofitis. El temps no espera ningú, ell no t'afavorirà. El temps no espera ningú, i no esperarà per mi. Els homes construeixen torres al seu pas. Si, per a perpetuar le seva fama. Aquí arriba talant i segant, escolta c…

Una realitat no existeix fins que no és percebuda.

Avui, l'únic Deu que conec és el capital. L'únic revolucionari és el capital. L'única revolució que conec és la que imposa el capital (la carrera del consum, de les transformacions científiques, dels canvis social i polítics, etc. etc.). El treball ja no te sentit en si mateix, sinó es transforma o equival a capital. El processos polítics giren al voltant del capital. No hi ha ni esquerra, ni dreta sense la i·lusió del capital transformador. Potser ens huriem de preguntar: si hi ha possibilitat…

Els moviments polítics-religiosos que creixen, primordialment, en base a l'odi i el ressentiment, acaben clonificant la ment d'una part de la societat, que se sent imparablement atreta per aquesta esperança de catarsi purificadora...

Les xarxes socials són aquí per engrogir cada racó de la nostra vida. Realment podem escapar a esdevenir adeptes de la banalitat i la tafaneria? Queden racons on absentar-nos per a construir vida pròpia, pensament propi, i existencia tangible?

Aquesta és la pregunta del món contemporani que tendeix a buidar de sentit tota acció, i encadena els individus a la llei del benefici material..

Però aquesta noia silenciosa que ocupa el meu llit, emparedada viva en ella mateixa, perfecta en la seva ubicació com la sorra humida a la conca d'una estrella de plàstic, amb una precisió que sembla inevitable, d'on em ve?, i d'on no em ve? Cada gest seu, fins i tot el més insignificant, col·locar-se una tira de cabell darrera l'orella o servir aigua del porró, es realitza d'acord amb unes trajectòries preestablertes, que exclouen tota dispersió inútil d'energia. Hi ha en ella la regularitat mi…

Com el silenci dels ocells a l'interval del seu cant, com la porta que porta a l'interior d'un tambor....

Com serem en les latrines e veurem la sutzetat que ix de nostre cors, adoncs és temps de cogitar en la viltat de nostra natura, per ço que mortifiquem en nosaltres supèrbia, e que hi sia exalçada humilitat. Llibre d'Evast e Blanquerna. Ramon Llull.

Mil cinc-cents milions d'anys resten de vida a la Terra. No crec pas que l'ésser humà duri tant de temps. L'autodestrucció és la seva fi programada en un xip ocult. Entre d'altres coses perquè cap ésser humà resistiria el suplici de ser un dèu, condemnat a suportar-se durant una vida eterna....