Avui, l'únic Deu que conec és el capital. L'únic revolucionari és el capital. L'única revolució que conec és la que imposa el capital (la carrera del consum, de les transformacions científiques, dels canvis social i polítics, etc. etc.). El treball ja no te sentit en si mateix, sinó es transforma o equival a capital. El processos polítics giren al voltant del capital. No hi ha ni esquerra, ni dreta sense la i·lusió del capital transformador.
Potser ens huriem de preguntar: si hi ha possibilitat de construir una ideologia diferent, i no pas aquests sucedanis del materialisme autoritari...???