Articles by Jordi Font Bayó

Alguns científics sostenen que la intel·ligència humana és fruït d'una mutació causada per un virus. Les idees de masses es transmeten ràpidament per inducció de contagi: quan més simples son aquestes en la seva construcció, més fàcil és la transmissió, i la absorció per part d'una majoria de la població humana.

Crec que aquesta cultura reaccionaria circula massa ràpid per la autopista cultural i ideològica. Crec que no s'han adonat de que aviat tota la seva fràgil construcció se'ls anirà a terra. Crec que s'han emborratxat del seu èxit tan fàcil i accelerat. La seva pròpia destrucció esta en l'acceleració que han imposat: massa contradictòria amb l'essència, i la naturalesa dels individus. Els reaccionaris pateixen un càncer que per l'essència del funcionament mercenari del seu entramat, els és impossi…

Per desgràcia la humanitat ha entrat de ple en el camí que porta al feixisme tecnològic. La socialització dels individus mitjançant l'us d'elements d'informació controlats per élits ocultes, facilita l'aillament de l'èsser humà, i la seva manipulació social en favor d'un poder amb cara amable, però amb essència ferotge...

Avui dia la ideologia dels polítics arriba fins allà on el seu sou públic els permet.

En els bous hi ha eloqüència; a les vaques, prudència. Doneu-lis de seguida menjar. Tomba de Petosiris-Sacerdot i Astròleg Egipci del Cinquè segle abans de Crist (V a.C).

La vida només és temps, i la gent s'entesta en perdre'l o regalar-lo a canvi de coses completament fungibles.

Es veu sortir del magatzem a algú, que ha pagat el tribut, amb el rostre contret; vol dir que el ventre és vuit i que l'autoritat és odiada per ell. Això no ha de passar. Ptanhhotep. durant la V dinastia d'Egite. Aproximadament segle XXV abans de Crist.

A les xarxes socials l'estupidesa és qui més seguidors té..

L'estat sempre té una naturalesa pròpia al marge del sistema econòmic que imperi. Si és un estat corrupte, afavorirà certs capitals en prejudici d'altres. En realitat l'estat sempre trenca el principi de lliure competència, però no en un sentit igualitari com volen fer veure els social-burocratistes (gran part de l'esquerra o el feixisme), sinó en el sentit de perjudicar uns negocis per afavorir d'altres...

Tots volen el poder, però gairebé cap te la suficient imaginació per desenvolupar-lo.

A molts països del món, la democràcia no és res més que una il·lusió de la corrent informativa dominant. I aquesta corrent informativa dominant esta al servei de qui la paga, que acostumen a ser els grans interessos econòmics.

La política, com la religió, es basa sovint en prejudicis no comprovats. Dos factors fan perillosos aquests prejudicis: quan son premisses col·lectives portades a extrems d'intolerancia cap a tot el qui no pertany a la pròpia corrent prejuicial; i quan son utilitzats com a discurs violent per entronitzar grups de poder o d'influència..

No hi ha societat més revolucionaria que el capitalisme. El capitalisme arrassa amb tot i ho canvia tot. La seva marxa és un pols amb el temps al qui sempre guanya. De fet, el capitalisme aconsegueix canviar el temps i fer que cada segon sigui una superació del segon anterior. En poques paraules: el capitalisme treu guspires del temps.

La vida de les persones es pot explicar en dues posicions: els que lluiten per acomplir la seva vocació, i els que lluiten per reprimir-la i adaptar-la al seu entorn. Ortega i Gasset

La intel·ligència hauria de sobreviure en un espai públic contaminat per la propaganda. Mascha Gessen

L'existència humana, l'existència de l'univers, no es basen en certeses. Més aviat les certeses son construccions d'una ment humana imperfecta, que davant l'angoixa de la incertesa, necessita construir una raó que li doni establitat per combatre la incertesa. Les construccions del pensament sempre necessiten basar-se en un fals pla estable, i moltes vegades son hereves inconscients de dogmes previs, els quals s'asumeixen sense saber que han influit en les construccions presents i/o posteriors...

No hi ha drama més profund que el dels qui intenten aturar i estabilitzar en món en canvi permanent...

Hi ha països on la fe sempre ofega la raó. Hi ha països on la majoria de la població milita en la fe, i contra la raó. Hi ha països on usar la raó sempre és sospitós per a qui manega les parceles petites o grans. Parceles que dominen la majoria del seu territori, en les quals tothom es deu a la fe de la seva pròpia congregació.