Nora Caracci's photos with the keyword: sant

Santa Martí de Cortsaví fou l'església parròquial de la comuna vallespirenca de Cortsaví, a la Catalunya del Nord, França. El primer document que esmenta l'església és del 993, quan Berenguer bisbe d'Elna la consagrà; i és esmentada novament el 1001 en la donació que aquest en feu a Sintil·la, abat d'Arles. Fou reconsagrada pel bisbe Arnau el 1158, possiblement a causa d'una reconstrucció total. El 1621 fou substituïda com a seu parroquial per l'antiga església del castell, fins aleshores dedicada a Sant Jaume, en una situació més cèntrica respecte al nucli urbà. Actualment el temple romànic és en procés de restauració. Va ser declarada monument històric de França el 1964. Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

L'església del Monestir de Sant Joan, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer. Catalunya - Ripollès Explored Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Sant Feliu de Rocabruna, una església romànica del municipi de Camprodon (Ripollès) Temple romànic del segle XII, restaurat l'any 1929. Disposa d'una sola nau amb volta apuntada a l'interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. El campanar originari era d'espadanya, damunt la qual s'aixecà l'actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Explored Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Església de Sant Cristòfol - Beget - Ripollès - Catalunya PiP Explored Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Catalunya - Sant Joan de les Abadesses Questo è ciò che resta di Sant Miquel de la Infermeria: edificata nel XII secolo, era la cappella delll'infermeria del monastero per i religiosi che, a causa di infermità o vecchiaia, non potevano assistere al culto insieme alla comunità monastica. Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Le Jardin des Simples - France - Sant Andreu Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Espanya - Catalunya - Alt Empordà - Sant Llorenç de la Muga PiP : informació Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

una bella chambre d’hôtes a Saint André, Roussillon, che si chiama proprio così, e le vigne ci sono davvero ! Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

in catalano: Abadia de Sant Miquel de Cuixà (si pronuncia Cuscià). Questo complesso, risalente al IX e X secolo, è una delle più importanti testimonianze dell'architettura pre-romanica ancora esistenti. In origine c'erano due campanili gemelli, quello a nord, che portava l'orologio e le campane, crollò nell'inverno del 1838/39 a seguito di una tempesta. La torre che rimane è alta 33 metri, decorata a bande lombarde (o lesene; la lesena è un elemento di ordine architettonico addossato a parete, quindi verticale, che consiste in un fusto, a pianta rettangolare, appena sporgente dalla parete stessa, con i relativi capitelli e base). Il contrafforte alla base fu aggiunto nel XV secolo per controbilanciare la sua inclinazione che avrebbe potuto causare problemi. Anche la merlatura non è originale. Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Malgrat ser oriünd d'Atenes, la llegenda diu que cap a l'any 700 Sant Gil va arribar a Núria procedent de la Provença, on havia fundat un monestir. Tenia l'objectiu d'assolir la pau i la tranquil·litat de la vida eremítica. Sant Gil passava els dies lliurat a l'oració i a la fabricació de les seves pròpies icones, entre elles la imatge de la Mare de Déu de Núria. Diuen que, quan Sant Gil va arribar a la vall, ja hi va portar la creu. El sant s'allotjava en una cova que ara porta el seu nom i dedicava una part del seu temps a conviure amb els pastors que portaven el bestiar als prats d'aquelles muntanyes. Amb ells compartia la seva vianda: una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan el menjar era a punt, Sant Gil feia sonar una campana per avisar els comensals. L'estada de Sant Gil a l'empara d'aquestes valls amarades de neu i aigua va durar tan sols quatre anys. Qui sap si perseguit pels arrians, Sant Gil va haver de fugir a corre-cuita cap a la Provença. Anys més tard, on segons la llegenda va aparèixer una llum resplendent que procedia d'una bella imatge de la Mare de Déu i on també hi havia una creu, una campana i una olla de coure, a començaments del segle XVII, es construí l'ermita dedicada a Sant Gil que, transformada i arranjada, s'ha conservat fins avui dia. PS: qui siamo in Spagna, Catalogna, vicino al confine francese. Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

According to tradition, Saint Giles (Catalan: Sant Gil) arrived in the valley in approximately 700 AD and lived there for four years. He crafted an image of the Virgin Mary and later hid it in a cave when forced to flee from a Roman persecution against Christians. Along with the image of the Virgin, he left a pot used for cooking, a cross, and a bell for calling shepherds to meals. Still according to tradition, a pilgrim named Amadéu (in the NOTE) began searching for the image in 1072, after having a prophetic dream. He then built a small chapel for pilgrims, and found the image seven years later, next to the pot, the cross, and the bell, whereupon he brought the objects to the chapel to be venerated. The image which is venerated at present has been dated to have been made during the twelfth or thirteenth century. It is a wooden Romanesque carving. The primitive-looking polychrome statue still retains its painting intact. The shepherds regarded this image of the Blessed Virgin as a patron saint of fertility. The canonical consecration of Our Lady of Núria was in 1965. Her feast day is September 8. The name Núria is now a very popular girl's name in Catalonia. Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Antico Monastero nella Catalogna spagnola, XI secolo. Erano in corso lavori di restauro a cura della Generalitat de Catalunya e per questo non ho potuto riprendere visioni da altri lati. Història El Sant Sepulcre de Palera és un monestir del municipi de Beuda, a la comarca de la Garrotxa. El priorat benedictí va ser consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l'any 1085. L'any 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa, fins a mitjan segle XVI. A partir de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besalú, Banyoles i Ripoll. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s'obtenien per visitar Terra Santa. Arquitectura: Se'n conserva l'església i algunes dependències monacals; del claustre solament queden dos arcs i restes de capitells llaurats amb ocells i figures humanes, en bastant mal estat. L'església, romànica del segle XI, és de tipus basilical amb tres naus, amb capçalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta és de canó i en les laterals de quart de cercle, separades per pilars de planta rectangular. A l'exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d'adorn. A la façana principal, la porta està construïda amb arc de mig punt, té quatre finestres i un petit òcul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls. Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

En la comarca de la Garrotxa , a unos pocos kilometros al norte de Besalù, se encuentra la pequeñísima población de Beuda, que dispone de un pequeño núcleo habitado donde se haya el ayuntamiento y la iglesia de Sant Feliu, Románica Siglo XI . Construida sobre una base de planta basilical de tres naves, la iglesia de Sant Feliu se constituye como un edificio completamente integrado en un entorno rodeado de bosques y elevaciones rocosas que decoran magníficamente un paraje excepcional. La iglesia dispone de una cabecera con tres ábsides semi-circulares recubiertos con bóvedas de cuarto de esfera, naves con bóvedas de cañón corridas y separadas entre ellas por gruesas pilastras de sección rectangular. Sobre la fachada de poniente se levanta un campanario de espadaña grueso y pesado, que confiere un perfil característico a la edificación. Aprovechando las distintas cotas sugeridas por el terreno natural, el suelo del templo esta formado sobre varios niveles en progresión hacia la zona más alta que corresponde al altar. Explored Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci

Beuda è un piccolo pueblo della Catalogna spagnola, Garrotxa, lungo la cosiddetta "Ruta Romanica" , un percorso che è costellato di piccoli gioielli di epoca romanica, appunto. Questa chiesa è del secolo XI, da notare l'accesso laterale al campanile (PiP) che sovrasta la semplice facciata, forse aggiunto in un secondo tempo... Do not use my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission. All rights reserved - Copyright © Nora Caracci