Una estranya forma de mirar

CAT
Cert, és una estranya forma de mirar,
no veure l'arbre tal com sempre,
no donar a les branques l'aspecte
que tenien, ni cap visió de futur.
Ara només es veu el que havia estat
amb braços llargs, mans i dits prims.
És estrany no poder seguir veient-lo
tal com era, dominant el seu espai,
sent un arbre unit al bosc.
I és estrany que en la seva quietud,
en el seu silenci, no sentir-li
la seva clara i diàfana veu.
Què en queda, doncs, de la seva bellesa?
És rar mirar-lo i no saber
si existeix realment o no existeix.
La bellesa també
pot crear desassossec.

OC
Vertat, es un biais estranh de l'agachar,
de pas veire l'arbre coma de costuma,
de pas donar a las brancas l'aparéncia
qu'avián, ni cap de vision per l'avenir.
Ara se vei sonque çò que se vegèt.
amb de braces longs, de mans e dets prims.
Es estranh de pas poder contunhar de lo regardar.
coma èra, dominant son espaci,
essent un arbre estacat al bòsc.
E es estranh que dins son quiet,
dins son silenci, en li ausissent
pas sa votz clara e transparenta.
Alara, qué demòra de sa beutat?
Es rar de lo regardar e de pas saber
s'existís vertadièrament o pas.
La beutat tanben pòt crear de desòrdres.