Una llum que s'allunya

CAT
Calladament, la claror s’allunya
de la ciutat horitzó enllà.
No es pot saber si aquest silenci
es de cansament, de tolerància,
de incomprensió, de condemna,
d’acceptació, de negació
o una forma particular d’ignorar-la.
Vista així, la ciutat sembla deshabitada.
La seva bellesa sembla idíl·lica
però, també calladament
en som presoners fidels.
Ja no existeix la ciutat on vam viure.
Tot és un miratge d’ombres retallades:
Avui, ahir, demà no són
ni present, ni passat, ni futur.
La ciutat està malalta,
s’ennuega, tus, escup:
Tota ella es va morint
en el seu tranquil anonimat,
i la nostra impotència de veure-la
trencada en mil bocins.

OC
En silenci, la lutz s'esvanís
de l'orizont de la vila al delà.
Es pas possible de saber s'aquel silenci
es de cansament, de tolerància,
d'incompreneson, de condemnacion,
d'acceptacion, de negacion
o un biais particular de l'ignorar.
Vista coma aquò, la vila sembla desabitada.
Sa beutat sembla idillica
mas tanben tranquillament
Sèm sos fidèls presonièrs.
La vila ont viviam existís pas pus.
Tot es un miratge d'ombras talhadas:
Uèi, ièr, deman son pas
ni present, ni passat, ni futur.
La vila es malauta,
sufoca, tos, escupi:
Es tota a morir.
dins son anonimat tranquille,
e nòstra indefension de lo veire
trencat en mila tròces.