Un mirall transparent Les fines línies del pensament Deixa que els teus ulls Focs de vespre Fosc cendra, verd bosc, blau cel... S'alça una petita i fràgil veu Amb lluna gairebé plena Llums del nord Abraço el bosc A la muntanya En aquest núvol de tarda El bosc encara atura el sol Camins de muntanya La ciutat deu ser lluny El vent fresc Les línies del bosc L'arbre nu De quant els núvols somniaven amb xais Quin doll d'aigua a la font! El sol dels bedolls Amb poques paraules Miro el cel com fosqueja Els ulls caminen sobre les aigües Passen les hores immòbils Núvols blancs En flames i fum Es fa de nit a la fageda Sol entre arbres En un dia així Ningú no sap El crepuscle com a imatge Travessar la tarda La muntanya dibuixa Matí vestit de bon temps Secret murmuri L'ocell de foc Entre una munió de somnis Un nàufrag topografiant el cel Una difusa i vagarosa besllum Enmig del cel Atrapo el meu monstre Escric paraules en els núvols Ara m'acull un crepuscle El dia és un filtre de llum Les ombres dibuixen el seu poema