Els núvols d'avui no coneixeran...

Els núvols d’avui no coneixeran mai
les hores del dia ni les busques del rellotge.
I aquesta porta entre arbres
que tan m’agrada s’encongeix
en veure la neu de la muntanya.
Als prats les xicoies han perdut la flor
i tan sols en queda els papus
que el vent escampa arreu.
Un instant s’eleva per damunt de tot:
La terra té el seu propi univers
i jo no puc desxifrar-la en els llibres.