L'arbre que s'estira i badalla

L’arbre que s’estira i badalla

Tant li fa si és dissabte o diumenge.
Tant li fa si és Nadal o Cap d’any.
Mai ha comptat les setmanes
i veu passar lentament els solsticis:
Ell segueix immòbil ací
en el seu espai petit però infinit.
Només s’adona dels núvols que passen,
de les fulles que li creixen
i que el vent li despulla,
i vol seguir així fins que s’aturin els temps.