Hem tornat a temps religiosos, temps de dogma i de consigna incontestable. On el bé s'enfronta al mal, on raonar sobre l'ús que el poder fa del bé, és automàticament ser defenestrar a les files del mal.
Més que mai, el poder distreu fent d'un pecat parcial una raó universal, amb l'objectiu de no canviar l'essencial. Importa més la forma que no pas el canvi del fons, importa més l'enfrontament visceral contra la forma del mal que el grogisme serveix amb cara de criminal, que no pas raonar sobre un destí que no s'hagi planificat dins els marges establerts.