L'esquerra actual és sobretot curt-placista, mancada absolutament d'un programa de contrucció social a llarg plaç, no té ideologia. En la seva acció política i social s'embarca en solucionar petits problemes, i en crea de molt més grossos (avui conrea la llavor d'un nou feixisme de masses). El seu discurs contra el neoliberalisme es contradiu amb la seva acció que afavoreix la llibertat transfronterera de mà d'obra barata, que perjudica especialment a les classes populars que diu defensar. Aposta per carregar l'estat de noves despeses, però no preveu la inviabilitat d'una recaptació justa, i equitativa (tot acaba amb pujades d'impostos que afecten els qui no poden fer trampes legals per escapar-se'n). L'esquerra és fruit del capitalisme, i fomenta un nou capitalisme d'estat, que no és altra cosa que neo-feixisme, on el control de la població es ven com superioritat moral, i destí inevitable de justicia. L'esquerra actual fuig de la dialèctica, i s'aferra a un fals dogma que no és res mes que un triomf de la reacció.