En la foscor dels turons un llum tremola;
s'endevinen pins i alzines eclipsant amb els troncs,
branques, fulles i nius.
És com un joc que provoca la brisa em diuen:
som aquí folrant de verd i de marró les ondulacions;
profundes raons d'infinit.
El llum tremola, i ara imagino el què s'amaga en la foscor;
en el que no veig, en el que no sento,
hi ha molt més que no pas en aquests ratjos,
més que en aquestes guspires de brillantor temporal d'un llum tremolós.